Caracteristiques principals

·Segons l'entrevista, vol trobar una veu propia que es vasi en la tradicció literària catalana de les fades i les briuxes.

·La felicitat fugaç, efimera de la relació amorosa en el mostre context social.

·L'antagonisme complex i avivalent entre homes i dones.

·Intenta expresar la vida quotidiana de les dones de manera individual i col·lectiva, posant enfasi en la seva solitud també expresa la solidareitat que s'estableix entre les dones

FORMA:
En aquesta obra utilitza el sonet, cançó i formes diverses.

Lobra es pot distribuir en dues parts la primera es més extensa i la segona mes reduida,i tant a la primera com a la segona part primer hi ha esl poemes amb una forma i una metrica més polpular i despres els sonets.

Títol:
Al títol fa un homenatge a Josep Vicenç Foix i a la seva orbra "sol, i de dol" i a una cançó tradicional i popular que es "Plou i fa sol".


Sol, i de dol

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

Plou i fa sol

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.